Home Page Foros Literatura SOSTIENE PEREIRA de ANTONIO TABUCCHI Afirma Pereira. Antonio Tabucchi

Viendo 2 entradas - de la 1 a la 2 (de un total de 2)
  • Autor
    Entradas
  • #1561
    Manel Serrano
    Superadministrador

    Començo per expressar la meva satisfacció per l’oportunitat de tornar a llegir el llibre de Tabucchi. Tot i en català, m’ha tornat a semblar la mateixa delícia que quan el vaig llegir per primera vegada farà ara més de vint anys. Llavors, sota el títol: Sostiene Pereira, i ara en català: Afirma Pereira.
    Així què, començo per agrair la proposta de Bego, ha fet una gran elecció per aquest grup lector.
    La valoració general del llibre ha de ser forçosament alta, per mi explica una història creïble, malauradament verídica, i tota ella, amb un ritme fluid, tranquil sense estirabots, i fent arribar al relat a un desenllaç més a prop del thrilller que de la novel·la costumista on resideix la primera part.
    Ah!, no vull oblidar el subtil humor que també transita al llarg del relat. Així, sent com és un drama, Tabucchi és capaç de presentar situacions i personatges amb un fi sentit de l’humor que, sens dubte, s’agraeix.
    El llibre no te desaprofitament, si hagués d’assenyalar alguna feblesa, identificaria a l’activitat i dinàmica clandestina d’en Mateo Rossi i la Marta. Tot plegat, em semblava que, per moments, es conduïen amb una dinàmica massa naïf i allunyada de la conducta de precaució i seguretat a la qual s’obligava en aquells temps a qui exercia l’activitat política clandestina.
    Des del punt de vista tècnic, m’agradaria assenyalar la utilització de la frase contínua per la construcció dels diàlegs. Així, acostumats a llegir-los, els diàlegs, de forma endentada en la pàgina (una intervenció damunt l’altre i separades de la veu de narrador), m’ha resultat curiosa la seva forma de plantejar-los sense solució de continuïtat i en el mateix paràgraf. Excel·lent.
    Dit això, arribem al que per mi és el gran mèrit de la novel·la i de l’autor: la construcció d’un personatge que res enveja a aquells grans protagonistes de la literatura universal. Si t’imagines a Aureliano Buendía i recordes a Fermina Daza o Florentino Ariza, si no oblides a Azarias, si vas gaudir d’en Carvallo, si encara t’acompanyen Raskolnikov o Ana Karenina, Strogoff o Lisbeth Salander, Pereira pot estar a prop teu mentre visquis.
    Tabucchi esculpeix la figura d’un home bo. Un home anodí i gris que, des de les seves inseguretats i temors, és capaç de transitar en un silenci indignat el subtil camí que va des de la incomoditat a la consciència política. Em fascina Pereira, el trobo tan decididament tendre i vulnerable que m’han agafat ganes de dir-li que jo tampoc crec en la resurrecció de la carn.
    Oh, com he gaudit!

    #1576
    Begoña Treviño
    Superadministrador

    Yo tambien encuentro excelente, muy original, esas frases continuas de los diálogos, encadenadas, sin separarlas por parágrafos..

Viendo 2 entradas - de la 1 a la 2 (de un total de 2)
  • Debes estar registrado para responder a este debate.