Home Page Foros Literatura L’esdeveniment COMENTARI FINAL “L’ESDEVENIMENT”. ANNIE ERNAUX

Viendo 1 entrada (de un total de 1)
  • Autor
    Entradas
  • #1909
    Cristina Vehí
    Superadministrador

    Tal com us comentava el 27 de Novembre de 2022, a la presentació de la meva proposta, vaig triar aquesta autora per 3 raons: La primera, haver estat la guanyadora del premi Nobel de Literatura d’enguany, 2022. Això em va fer pensar que potser molts de vosaltres no la coneixeríeu (segona raó), fet difícil en aquest club de lectura on hi ha veritables “devoradors” de llibres (…amb tot el carinyo). La tercera raó, que em va portar fins i tot a fer-li proposicions deshonestes al Pere R, és la controvèrsia que va sorgir arran l’adjudicació del premi i que va portar a crítics i lectors a posicionar-se en contra i a favor del mateix. Alguns, molt ofesos, van arribar a afirmar que “aquest no és el meu Nobel”.

    Annie Ernaux va rebre el premi als 82anys. La Acadèmia sueca va argumentar la valentia i precisió clínica amb la que revela les arrels, les estranyaments i les traves col.lectives a la memòria personal. És una obra intransigent, que explora una vida marcada per grans disparitats quant a gènere, idioma i classe.
    La autora reconeix estar sempre disposada a arribar fins el fons d’una determinada veritat.
    És un premi a tota la seva obra, elaborada en les darreres 5 dècades, on la història i la sociologia compten tant com el record individual.
    El gènere premiat és l’autoficció, una suposada literatura del jo, que sovint ha adoptat altres pronoms. Per la Ernaux, el jo és només un lloc, i no l’expressió d’una persona.

    Nascuda a Normandia al 1940, filla de pares modestos (botiguers), la seva evolució personal i professional fan que ho visqui com una traïció social als seus orígens. Als primers contactes amb noies de classe mitja, sent vergonya dels seus familiars. Ernaux es situa políticament a l’extrema esquerra i viu el sentiment de injustícia molt vivament, amb necessitat de destruir-ho tot.
    A França ha creat escola amb generacions posteriors, com Emmanuel Carrère, Nicolas Mathieu o Edouard Louis.
    Quan va rebre el Nobel va tenir sentiments contradictoris i va pensar a no acceptar-lo (com en Sartre) o a fer-lo servir per a dir coses (com en Camus). El “premiat” rep molts diners i es torna “intocable”, reflexionava (ella havia estat tractada com una paria de les lletres franceses durant molts anys), però lo anterior li semblava malsà. La “massacre” que va patir va acabar al 2008, amb la publicació de “Les années”, que exposa de forma magistral els canvis de la societat francesa de la postguerra al nou mil.lenni, i que molts consideren la seva obra mestra (potser m’he equivocat triant el llibre…!).

    Ernaux parla des de la seva condició de dona, sense igualtat en llibertats i en poder amb els homes i relata sense pudor les seves experiències personals, com el seu avortament clandestí (“Les armoires vides” 1974, la seva primera obra i “L’événement”, adaptada al cinema al 2021), la mort del seu pare (“Le lieu”), la malaltia de la seva mare (“No he salido de mi noche”), el càncer que ella mateixa va patir (“El uso de la foto”), la mediocritat de la seva vida familiar (“La vergüenza”, “La mujer helada”), o la luxúria a la seva maduresa (“Pura passió”). També barreja els viatges en tren suburbà i les visites al hipermercat (“Mira las luces, amor mio”) amb els grans assumptes com la diferència de classes, les reivindicacions feministes i la memòria històrica, en una escriptura plana, sense ornaments.

    Llegir a l’Annie Ernaux sempre fa vergonya al començament, per la cruesa amb que tracta les sotsobres femenines. Però produeix un “efecte mirall” i de identificació amb el seu relat.
    Ha rebut nombrosos premis (Formentor 2019) i alguns dels seus llibres han sigut argument cinematogràfic. Els seus vídeos familiars de viatges han resultat en un documental “Les années Super-8” que codirigeix amb el seu fill petit, estrenat a Filmin el 16 de desembre i a Espanya al gener de 2023, si no hi ha contraordres.
    La autora també té detractors: Le Confidencial diu d’ella que és aigualida, pretensiosa i buida i entre els comentaris dels lectors algú no aconseguí acabar “La mujer helada”.

    Bé,  ara la meva impressió personal: He llegit 3 dels seus llibres (els que vaig trobar, donat que no hi eren tots a l’abast), i li reconec el mèrit de parlar sense embuts de les seves experiències personals, en molts casos sortides del seu diari, i que reflecteixen el viscut per ella en moments i situacions difícils. Queda palesa la influència que ha tingut el fet d’haver nascut en el seu entorn social, i que gràcies a l’esforç dels seus pares li va permetre d’arribar ben amunt i millorar el seu estatus i el de la seva pròpia descendència. Sap greu que en el seu moment ho visqués malament.
    El seu estil narratiu, no és el meu preferit. Jo, gaudeixo dels “ornaments”, de que la narració em deixi imaginar escenaris i situacions que no siguin tan previsibles. També dir que no comparteixo la afirmació que s’ha fet sobre que la vergonya inicial al llegir a la autora, canviï a situacions de identificar-se amb ella. Concreto més: El llibre “Pura passió”, on relata el seu enamorament d’un ciutadà de l’est ben semblant, em va provocar en molts moments “vergonya aliena”, per les situacions que la autora relatava respecte a les seves vivències de la història, especialment quan no era “corresposta”. Jo sempre he cregut que mai perdem la capacitat d’enamorar-nos i de viure una història d’amor, amb la passió que cadascú vulgui i/o pugui. Però no m’he pogut identificar amb la forma que ella ho va viure, i que a mi em va semblar indigne (crec que ni d’adolescent, quan es viu més intensament l’enamorament, hauria compartit la seva “despersonalització” per l’amant).

    El llibre que hem llegit m’ha semblat una novel.lació d’un diari, bastant previsible en les dades que va passar, i que demostra que la classe social baixa tenia moltes més dificultats per a solucionar temes que passaven abans i segueixen passant ara. Afortunadament, la evolució dels temps ha afavorit a les dones que es troben amb un embaràs no desitjat, però hem de tenir cura que no es facin passes enrere, com sembla que volen a Castella-Lleó els de VOX, o els republicans als EEUU d’Amèrica.

    Encetem el debat!!!

Viendo 1 entrada (de un total de 1)
  • Debes estar registrado para responder a este debate.