Home Page Foros Literatura El Domingo de las Madres de Graham Swift Crítica Literaria “El Domingo de las Madres” de Graham swift

Viendo 1 entrada (de un total de 1)
  • Autor
    Entradas
  • #1222
    Manel Serrano
    Superadministrador

    El Domingo de las Madres
    G. Swift.

    He tornat a llegir el llibre de Swift. Ho havia fet fa quatre o cinc anys i he reviscut la mateixa sensació que la primera vegada, crec que es tracta d’un gran llibre. Un llibre que t’atrapa al voltant d’un moment d’amor i conquesta en la vida d’una jove que esdevindrà, amb el pas del temps, una escriptora d’èxit.
    Un diumenge de 1924, en el context d’una Anglaterra encara molt victoriana i marcada pel desastre de la guerra del 14, se celebra el dia de les mares, dia en el qual tots els criats i criades disposaven del dia lliure per anar a visitar a les seves famílies. Aquell diumenge, Janet, criada al servei d’una adinerada família i orfe des del seu naixement, es disposa a gaudir, com en altres ocasions, d’un matí de passió clandestina amb el seu amant Paul, fill d’una família amiga dels propietaris de la casa on treballa la mateixa Janet.
    Aquella escena d’amor i sexe genera el punt central a partir del qual gira tota la novel·la. L’autor, amb una tècnica excepcional i utilitzant una veu omniscient en tercera persona, ens atrapa en un continu moviment temporal al voltant d’aquell moment explícit d’amor i abandó que centra la novel·la. Al mateix temps, Swift es permet no donar treva al lector i enganxa, de forma meravellosa, a tots els personatges de la història en una successió de plantejaments verídics o imaginats en cadascuna de les escenes transcendents del relat.
    Amb moments d’alta literatura com la descripció de Janet nua damunt del llit i la sensació d’abandó que li genera la subtil caiguda dels seus fluids vaginals d’entre les cames. Uns moments d’altíssim erotisme que donen la mà a l’observació incrèdula d’un vestit parsimoniós del seu amant que no farà altra cosa que certificar la seva definitiva marxa i abandó.
    Per no parlar del passeig despullada per aquella casa buida i el gest instintiu del llibre contra els seus pits. O la mirada inquisitiva de la criada Ethel, criada de la casa on havia succeït l’escena d’amor entre Paul i Janet, i sospitosa del que havia succeït a aquella casa unes hores abans de l’accidentada mort d’aquell.
    Aquell tràgic matí esdevindrà un moment de conquesta i emancipació per Janet. Així, alliberada de les ingènues esperances al voltant d’un amor socialment impossible i en el que Paul fa residir els seus interessos en un intercanvi sexual quasi mercantils, acaba fent de la seva passió infantil per la lectura un nou univers.
    La sortida de l’escena central del llibre i el seu recorregut fins a la conquesta, per part de Janet, d’una nova vida en termes personals i professionals també té moments molt interessants. Així, el dibuix que fa de la relació darrera amb el Sr.Niven, propietari de la casa on viu i quasi mentor en el seu començament lector, em sembla també un moment de subtilesa extraordinàriament expressat per part de Swift.
    Acaba aquesta novel.la, molt rodona sota el meu punt de vista, amb una mirada comprensiva i no dolorosa al record d’aquells dies. Al meu modus de veure, una condició que Janet i el mateix autor de la novel·la entenen necessari per dibuixar un final ple d’emancipació, autonomia, alliberament i èxit en la vida personal i professional de la protagonista.
    No m’enrotllo més, espero els vostres comentaris
    Petons a totes i tots.

Viendo 1 entrada (de un total de 1)
  • Debes estar registrado para responder a este debate.