Home Page Foros Literatura El Domingo de las Madres de Graham Swift Crítica Literaria “El domingo de las madres” de Graham Swift

Viendo 1 entrada (de un total de 1)
  • Autor
    Entradas
  • #1229
    Pedro Sanchez
    Superadministrador

    “ El Domingo de las Madres”. Graham Swift.

    Un títol desconcertant sobre una portada plena d’erotisme i sensualitat.

    Una novela que et passeja per l’ànima, per la vida més íntima d’una persona, per lo més íntim del sentiment i la seva projecció.
    Un personatge emmarcat en l’any 1924, acabada la primera guerra mundial, a Anglaterra.
    Personatge, Jane, cridat a ser un fantasma insignificant en la seva existència. Criada i òrfena en una gran casa, en una família acomodada de l’època.

    Una ùltima i furtiva trobada, sobre la qual l’autor estructura tota la història, tant el passat com el futur, evoca tota la novela.

    Podem visualitzar de manera supèrflua la societat de l’època, les seves classe socials i la seva estructura decaient.

    Una hàbil narrativa que intenta reflexionar sobre la possibilitat del ésser humà de desafiar al propi destí si un és capaç de trobar i desenvolupar, en tota la seva intensitat, el propi potencial que la vida ens regala i que ens va ofertant contínuament per poder-ho variar.
    Fer possible el conte de fades, aquelles històries que ens van ser contades.
    Recordo una frase que diu: “si no pots variar l’inici, treballa el present per variar el final”.

    La manera de contar-la, en tercera persona i evocant a la memoria, l’he trobat una mica caótica, desordenada i enrevessada, lo que ha fet que en alguns moments fos difícil centrar la lectura continuada i la seva comprensió.
    No obstant això, la sensualitat evocadora en la seva narració, t’empeny a continuar.

    Una novela que he gaudit molt en només unes quantes pàgines, fruit de la sensualitat i l’erotisme del silenci en les que estan narrades i, la elegant fragància que desprenen.
    “ …Nunca había tenido la oportunidad de verse en toda su desnudez. Lo único que tenia en su cuarto de criada era un pequeño espejo cuadrado…”
    “…De hecho, si un día tuviera que irse precipitadamente, podría hacerlo perfectamente…”

    Escrivint aquest comentari del llibre, recordo la frase de Jay: “ Para convertirse en escritora, hay que cruzar una barrera imposible, hay que encontrar un lenguaje. Aunque tengas uno, hay que encontrar el lenguaje, eso es lo que es escribir.” I, d’aquesta manera tant senzilla, dolça, educada i eloqüent, et sents afortunat per intentar-ho.

    Voldria acabar el meu escrit amb un paràgraf de la novela en honor al record dels que ho han intentat i ho han aconseguit i, encoratjar als que encara ho hauran d’intentar:

    “… Y así con el destello en la mirada y la tensión en los labios apretados, daba la impresión de haber venido al mundo con un permiso innato para inventar historias y, con una íntima preocupación por el modo en que las palabras se asocian a las cosas”.

    “Puede uno atravesar un espejo y ser otra persona”?

    Un final de tauleta de nit, apagues la llum i s’acaba la lectura.

    Manel, gràcies i una abraçada.

    Pere S.

Viendo 1 entrada (de un total de 1)
  • Debes estar registrado para responder a este debate.