Home Page Foros Literatura DE RATONES Y HOMBRES / JHON STEINBECK “De ratones y hombres”. John Steinbeck.

Viendo 1 entrada (de un total de 1)
  • Autor
    Entradas
  • #2398
    Pedro Sanchez
    Superadministrador

      “De ratones y hombres”. John Steinbeck.

      Un llibre tan pròxim al conte, com a la novel·la, quedant-se en el gènere de la novel·la curta.
      Per la tipologia de la seva estructura i els seus diàlegs, podria ser també considerada com un magnífic guió teatral.
      Està escrita en 1937 i ambientada en l’època de la Gran Depressió, any 1929, per la qual cosa tots els comentaris sobre aquest tema cal entendre’ls en aquell context històric.
      Un fet, que al costat de les dues guerres mundials, va afectar milions de persones en diferents països del món.
      La novel·la ens retrata aquesta època de la mà d’uns magnífics personatges molt ben recreats, representant cadascun d’ells a un segment social, on dos dels seus protagonistes s’alcen amb el paper principal: George i Lennie.
      Se’ns mostra la duresa de la vida en els més vulnerables, la falta d’una llar, la descriminació, la marginació…la tragèdia. Una immersió en la consciència social.
      Tot això escenificat en un ranxo americà, representant al.legòricament el cicle de la vida, fent que la història acabi en el mateix lloc on va començar.
      La mateixa experiència de Steinbeck treballant en ranxos pròxims de Califòrnia i amb emigrants, li va proporcionar el material necessari i el coneixement pròxim a la duresa de la vida, el treball, l’esforç, la vulnerabilitat, així com l’intent d’entendre el costat més tenebrós de la naturalesa humana.
      Steinbeck, Premi Pulitzer en 1940 i Premi Nobel de Literatura en 1962, ens mostra en aquesta curta obra un cert paral·lelisme a la recerca del “Jardí de l’Edén”, el Somni Americà, utilitzant alhora la figura de la dona com l’element temptador cap al “pecat”, el fracàs.
      El títol de “ratones i hombres” va ser triat segons el mateix autor, després d’haver llegit un poema de Robert Burns anomenat: “A un ratón”.
      Per a la narració àgil i fàcil de la història, l’autor ens presenta com a personatges primordials a Lennie, una persona amb una discapacitat mental important i al seu company, amic i guardià, George. Tots dos a la vora de la pobresa més extrema, són contractats en un ranxo, mostrant-nos al mateix temps la figura de l’esposa insatisfeta del patró com la temptació cap al més feble, Lennie, el qual acaba matant-la accidentalment sense ser conscient del fet.
      L’al·lusió a la veritable i gran amistat entre éssers humans, visualitzada també durant tota la narració, m’ha arribat a recordar amb les últimes frases del llibre (“…-Ahora, ¿qué diablos les pasa a esos dos”?), fent referència a Slim i a George, el final de la pel·lícula de “Casablanca”, això sí, salvant les distàncies i en un altre context.
      Amb una lectura previsible en tot moment, ens apareix un final totalment sorprenent i inesperat, el qual em porta a formular la següent reflexió: “En la lluita interna de l’home (George) contra si mateix, matar a Lennie per a protegir-lo de la societat i a aquesta de Lennie, està justificat”?
      Amic Pepe, gràcies per aquesta lectura.
      Abraçades.
      Pere Sánchez

    Viendo 1 entrada (de un total de 1)
    • Debes estar registrado para responder a este debate.