Home Page Foros Literatura El Domingo de las Madres de Graham Swift El Domingo de las Madres

Viendo 1 entrada (de un total de 1)
  • Autor
    Entradas
  • #1260
    Cinta Ricart
    Superadministrador

    Una elecció perfecta, Manel. El Domingo de las Madres em sembla un gran llibre; molt intens. Intens en sensualitat, en la psicologia dels personatges, en llenguatge, en duptes, en estil…
    Crec que la escena principal del llibre es la trobada furtiva de Paul i Jane, carregada d’un erotisme subtil i elegant, on descriu magistralment l’estat de plenitud i satisfacció desprès de fer l’amor i la sensació de solitud i buit quan ell marxa, mes sabent que es una acomiadada. Al seu voltant el narrador ens descriu els personatges, la seva historia i situació, però només per veu de Jane; el narrador en cap moment ens parla per Paul. Per ella sabem que no es tracta d’una historia d’amor, que com a tal requereix reciprocitat, sinó de sexe, al inici pagat, que es converteix en una amistat, encara que sembla enamorada. Jane coneix bé a Pau i anticipa els seus pensaments, reaccions i conductes. Sap que es una persona envanida, indolent i distant, que li havia concedit l’honor de nombrar-la amiga i que quan ella li parlava de lectures li havia recordat que la seva relació era “sols corporal, física d’aquí i ara, no era per xerrades ximples sobre llibres”…però el troba magnífic.
    El passeig de Jane nua per la casa de Paul com si fos un fantasma s’alleuja al trobar llibres, l’únic vincle amb aquell ambient. Sembla que la literatura l’acompanyarà i la salvarà al llarg de la seva vida i el autor aprofita aquest pretext per parlar sovint de la seva visió de les paraules, de la imaginació, de com es confon a la vida la ficció (i jo diria que també el somnis) i la realitat.
    Per sort, quan Jane surt de la casa, puja a la bici i li dona el vent de cara, te una sensació d’alliberament, tan ben contada que la sent el lector. Després, la mort de Paul es una adversitat, però també una oportunitat per canviar de vida.
    L’ambientació del llibre a l’Anglaterra dels anys 20 es molt encertada. Una època que ha donat lloc a grans obres literàries i cinematogràfiques. No es estrany, sent una període de transició i trencament entre les costums victorianes i la modernitat i després d’una tragèdia com la Primera Guerra Mundial, que doni lloc a situacions novel·lesques. Us imagineu descriure aquesta historia al nostre temps? Parlar avui en dia d’una criada òrfena que te un rollo amb un senyor d’un palau veí que s’aficiona a la lectura i acaba sent escriptora….quines situacions i quin llenguatge permetria? No sé si als escriptors d’altres èpoques els hi passaria, però crec que a la nostra al ser mes robòtica li manquen elements novel·lescs de les anteriors.
    L’estil del llibre es concís, però carregat d’interrogacions, dubtes, possibilitats, frases condicionals, controvertides y antítesis, empleades de manera magistral, al igual que el maneig del flashback, sempre oportú i sense disrupcions del text.
    L’autor ens reclama imaginació i ho aconsegueix. Es una redacció amb la que vivim les seves poderoses imatges.
    En definitiva, gracies Manel per fer-nos gaudir d’aquest llibre tan ric en idees i recursos literaris. Segur que ens espera una interesant discussió.
    Una abraçada.
    Cinta.

Viendo 1 entrada (de un total de 1)
  • Debes estar registrado para responder a este debate.