Home Page Foros Literatura EL LECTOR DEL TREN DE LES 6.27 H El lector del tren de les 6,27

Viendo 1 entrada (de un total de 1)
  • Autor
    Entradas
  • #1761
    Cinta Ricart
    Superadministrador

    Durant la lectura del llibre he estat tota l’estona amb el cor compungit. Suposo que la intenció de l’autor era crear una atmosfera esglaiadora i es podria dir que, almenys en el meu cas, ha aconseguit el seu objectiu. Té el seu mèrit perquè l’història no és excessivament dramàtica ni succeeixen esdeveniments tràgics o intrigants, però la manera amb què ho narra i els detalls, alguns per mi excessivament escatològics, no et deixen indiferent. Al cap i a la fi, es tracta d’un treballador d’una planta de reciclatge de paper amb la particularitat, que ho és bastant, de llegir en veu alta durant els seus desplaçaments en tren, però la manera en què Diderlaurent descriu el seu estat d’ànim, la pena que sent amb la destrucció dels llibres i sobretot la seva solitud, et van creant molt desassossec.
    La segona meitat del llibre resulta una mica alliberadora en crear l’expectativa d’una possible relació amorosa que pugui salvar al protagonista de tanta tristor. El final del llibre així ho promet.
    Tant el protagonista com alguns dels personatges que l’acompanyen tenen les seves particularitats entranyables. El porter de la planta amb les declamacions alexandrines, l’amic invàlid que es desviu per ajudar al Guibrant a trobar a la Julie, les velletes de la residència il·lusionades amb les lectures, la Julie i la seva tia que sobreviuen al contacte amb desagradables residus humans, no tan sols els fisiològics, i el mateix protagonista, tan desvalgut, amb la companyia del peix que sembla ser l’únic color de la seva vida. Tots ells són redimits per la literatura i és que per sort, a part de la vida real existeix la fantasia i probablement els camins més màgics que ens porten fins ella ens arriben dels llibres. Llegint podem viure moltes vides.
    Els detalls de tendresa que deixa anar l’autor no esborren l’aire depressiu que envolta les pàgines del llibre al qual col·laboren altres personatges que resulten bastant odiosos, com són el director de la planta de reciclatge, el company de treball, Lucien, i algun client de la Julie. Evidentment, són contraposicions literàries exagerades, però que desgraciadament també es donen a la vida real.
    Així que Lluís, gràcies per la teva recomanació que ens ha fet trobar aquestes vides en aparença grises, no obstant carregades d’humanitat.

    Una abraçada.
    Cinta.

Viendo 1 entrada (de un total de 1)
  • Debes estar registrado para responder a este debate.