Viendo 1 entrada (de un total de 1)
  • Autor
    Entradas
  • #2452
    Manel Serrano
    Superadministrador

      EL PASSAT NO ÉS UN SOMNI.
      Començo per agrair a Cinta l’oportunitat de tornar a llegir a T. Kallifatides, sempre és estimulant sortir de la teva zona de confort i endinsar-te en el coneixement d’altres literatures.
      En el meu cas, el comentari anterior és una mica relatiu doncs vaig tenir oportunitat de llegir una anterior novel·la del mateix autor: “un altra vida, encara”.
      En aquella ocasió, la novel·la, per cert escrita en el seu grec natal, no em va transmetre emocions gaire rellevants. Em vaig quedar una mica ensopit quan després d’haver-me’n ponderat tant a l’escriptor no vaig saber trobar cap element que em fes vibrar particularment.
      Ara, després d’haver llegit la recomanació de Cinta, sens dubte he de variar la meva percepció. Crec que estem al davant d’un bon escriptor. Un escriptor que escriu sense aparent esforç, amb un ritme fluid i sense massa guarniments estilístics. Cert és que el llibre és una novel·la autobiogràfica i, per tant, tot i poder permetre’s algunes ficcions, ha de respectar la fidelitat del que ens està explicant. Amb això vull dir que l’absència de punts de gir, de clímax, o de tants altres recursos narratius, me’ls explico per què el llibre té poc de novel·la i si molt de biografia.
      Sigui com sigui, el relat de Kallifatides m’ha resultat una lectura “pacífica” sense masses ensurts emocionals, fàcil, entenedora i molt agradable. Probablement, amb el material que ens oferien uns personatges particulars, forts i valents: l’avi, el pare, l’àvia; unes experiències vitals (amoroses i laborals) que permetien treure’n suc, la decisió transcendent a l’hora d’emigrar a Suècia o, el retorn per l’enterrament de la mare, jo hauria preferit una lectura més apassionada, probablement més grega, menys sueca.

      Continuem en el debat.

      Manel

    Viendo 1 entrada (de un total de 1)
    • Debes estar registrado para responder a este debate.