“L’art de portar gavardina”. Sergi Pàmies.

[Pedro Sanchez]

Justificació literària:
La proposta de lectura d’aquest llibre és causada per ser un escriptor de casa nostra, de la nostra llengua i que al mateix temps cala molt a dins a través de la seva magnífica narrativa, la seva ironia, el gran poder d´observació i el seu intens contingut emocional.
Un autèntic còctel de tretze contes que contenen uns magnífics ingredients en el món de la literatura: la realitat, la imaginació i la memòria del record, i cada un d’ells en una dosi diferent on l’autor, tot despullant-se ell mateix, ens mostra les seves vivències més íntimes.
També per canviar, no solament de llengua, sinó també de format literari. A la novel.la estàs en una sola història, en els contes pots anar i venir per allà on vulguis sense que es ressenteixi la lectura. Així les emocions, les reflexions, són més variades i canviants.
El llibre ens mostra reflexions sobre realitats viscudes en diferents etapes de la vida, des del món de la innocència a la maduresa, però podríem contextualitzar-les en tres eixos centrals, la mort dels pares, el final de l’amor en parella i el vol en llibertat dels fills. Tres etapes importants en la vida que he volgut portar a reflexió de manera personal i col.lectiva en uns moments en què alguna d’elles l’hem viscut, i en les no experimentades, tenim maduresa suficient per poder imaginar-les fent una immersió en el món existencialista i revisant el nostre recorregut en la existència.
Com diu en Sergi Pàmies, “l’art de portar gavardina”, és un llibre d’amor sobre les absències. Tres amors que s’acaben per raons diferents.
Voldria acabar fent una ràpida mirada metafòrica a la portada del llibre i al seu títol.
Una portada que ens anuncia un apetitós àpat (llibre) “ben cuinat”, adequadament presentat i “calent”, al punt mètric de cocció. Un àpat digne de dies festius en èpoques passades, que ens convida a seure a taula i “devorar-ho”.
Un títol que ens suggereix la reflexió transversal d’una època. Una peça de roba símbol del món revolucionari, del romanticisme bohemi, però també del totalitarisme genocida.
Desitjo que el debat, havent gaudit de la manera de narrar d’en Sergi Pàmies, sigui fidel a les paraules de l’autor, i que diuen així: “A més de sentir-te i de veure’t, et miro i t’escolto.”
Pere Sánchez.

[Autor]

Entradas