No havia llegit res d’Annie Ernaux malgrat que ha rebut el Premi Nobel de Literatura el 2022 i ha escrit més d’una vintena de llibres.
Un títol molt encertat. És un llibre de poques pàgines i escrit amb fragments curts, que semblen com records del moment i anotacions per no oblidar.
El seu relat, autobiogràfic (autoficció) és impactant i molt dur.
No em puc imaginar una joveneta de vint-i-tres anys, de classe treballadora, embarassada als anys seixanta. Les dificultats, les pors i la valentia que tingué per trobar un lloc on fer un avortament clandestí, quan a França aquests anys l’avortament era il·legal. I més tard explicar-ho al públic, arriscant-se a crítiques i comentaris.
He vist que hi ha la possibilitat de veure la pel·lícula per Filmin i que ha estat guardonada amb el Lleó d’Or al Festival de Venècia.
Gràcies, Cristina per donar-me a conèixer una nova escriptora tan potent. Continuaré llegint els seus llibres.