Home Page Foros Literatura L’esdeveniment “L’esdeveniment”. Annie Ernaux.

Viendo 2 entradas - de la 1 a la 2 (de un total de 2)
  • Autor
    Entradas
  • #1919
    Pedro Sanchez
    Superadministrador

    “L’esdeveniment”. Annie Ernaux.

    Una lectura autobiogràfica (autoficció?) sacsejadora i estremidora a tall de ganivet, breu i intensa.
    Tot el seu ésser, tota la seva experiència viscuda, al servei de la denúncia de la violència física i emocional de la dona.

    Una narrativa senzilla i directa, fugint dels aspectes estètics de l’escriptura en bé de la moral.
    No es tracta d’escriure una realitat, es tracta de contar la cruel veritat en un acte de reflexió intensa d’aquella experiència, de l’esdeveniment.

    Títol molt encertat, explicant un fet traumàtic i clandestí, un avortament il·legal en una societat que el considerava tabú i delicte.
    Succés que l’hem de saber encaixar als anys seixanta, a França, per poder visualitzar-lo adequadament, i poder així valorar el que va representar en la vida de l’autora i en altres dones.

    “Ni ell ni jo vam pronunciar ni un sol cop la paraula avortament. Era una cosa que no tenia espai en el llenguatge. Si no té nom, si no es diu, no existeix, no hi és”.

    Annie Ernaux, escriptora francesa, catedràtica i professora de les lletres modernes, ha estat guanyadora del Premi Nobel de Literatura en el 2022.​
    La seva obra literària és pràcticament, tota ella, autobiogràfica o d’autoficció, sent una transversalitat, segons la mateixa escriptora, entre la literatura, la sociologia i la història.

    «L’autèntic objectiu de la meva vida tal vegada és aquest: que el meu cos, les meves sensacions i els meus pensaments esdevinguin escriptura.»

    Annie Ernaux, embarassada a 23 anys, tenia molt clar que havia de fer, però en una societat francesa dels anys seixanta, on l’avortament era il·legal, el camí a recórrer per desfer-se’n resultava dantesc, aterridor, degradant, ignominiós.
    Un curt relat feridor i sagnant, que amb gran lucidesa ens mostra una de les experiències més humiliants i polèmiques que pot viure una dona.
    Una societat indiferent i hipòcrita, que negant un dret a la dona, l’empeny a la soledat i a la desesperació més extrema per arriscar-se a fer-se avortar a ella mateixa amb una agulla de fer mitja o anar a la recerca del que és furtiu i monstruós per avortar en una cuina d’una casa amb unes condicions i un utillatge del més primitiu.

    Ernaux va convertir la seva vida i el seu cos en una arma política i literària. Fa servir les seves històries com a matèria primera per a posar un mirall davant de tothom.
    Un relat dur i esgarrifós que transcendeix la primera persona per convertir-se en el de tota una generació de dones que van d’haver d’anar a carrerons foscos a la recerca d’algú que els practiqués un avortament il·legal.

    La novel·la d’Annie Ernaux pren sentit una altra vegada en un món on es torna a posar novament damunt la taula el dret d’avortament, sense oblidar que experiències com aquesta no han desaparegut mai del planeta, havent-hi encara en alguns dels seus racons més ombrívols.

    Hi ha una l’adaptació al cinema que se’n va fer el 2021 amb el mateix títol.
    Una pel·lícula que ha estat lloada per la seva rigorositat i cruesa i que va ser guardonada amb el Lleó d’Or al Festival de Venècia.

    Voldria ressaltar que l’Annie Ernaux tenia seixanta anys quan va publicar el llibre. En una posició de prestigi social i professional, sent una escriptora premiada i reconeguda, s’ha de tenir molt de talent i valentia ètica i intel·lectual per contar que, quatre dècades enrere va sostenir entre les mans un fetus ensangonat i mort al qual va llançar pel vàter de la residència de noies on s’allotjava.

    Gràcies per acostar-nos a l’obra d’aquesta dona.

    Cristina, una gran abraçada.

    Pere Sánchez.

    #1927
    Cristina Vehí
    Superadministrador

    Gràcies a tú, Pere! He gaudit molt del teu comentari i el darrer paràgraf, on contextualitzes el moment en que la Annie va escriure el llibre, i que donen fè del seu coratge i valentia .
    Una forta abraçada
    Cristina

Viendo 2 entradas - de la 1 a la 2 (de un total de 2)
  • Debes estar registrado para responder a este debate.