Home Page Foros Literatura L’esdeveniment L’esdeveniment

Viendo 1 entrada (de un total de 1)
  • Autor
    Entradas
  • #1933
    Manel Serrano
    Superadministrador

    L’esdeveniment
    Vaig llegir fa unes setmanes el llibre que proposà la Cristina, a qui agraeixo el suggeriment. Era una bona oportunitat per llegir un premi Nobel, i això sempre genera curiositat i expectatives.
    M’ha agradat. M’ha agradat no tant el tema sinó el seu estil literari. Segons el meu parer, Ernaux no està a l’altura d’altres Premis Nobel que hagi pogut llegir, però si em sembla evident que la seva proposta literària és singular. Tant és així que, com li havia observat una gran producció de relats curts, un cop acabat de llegir el llibre que avui referim, vaig comprar-ne un altre tot pensant que seria una millor forma d’avaluar a l’escriptora. Aquest segon llibre va ser Pura Passió.
    L’esdeveniment, com tots vosaltres ja haureu tingut ocasió de referir, és el relat d’una jove, en aquest cas autobiogràfic, que dibuixa un període que va des del senyal de sospita d’un embaràs, fins al procés de decisió i pràctica de l’avortament posterior.
    Tema escabrós on n’hi hagi, Ernaux sorprèn per la concisió, sovint fredor, amb la que refereix el procés de cerca de mecanismes que l’ajudin a deslliurar-se d’una gestació no desitjada. Així, descarnadament, utilitzant frases curtes, precises i colpidores, la jove va descrivint un viatge amargant on, sense generar espais on poder dibuixar les seves angoixes i pors, va transitant un camí tampoc es troben amistats ni compassions.
    Més enllà d’altres qüestions que ben segur discutirem, per mi aquest estil de frases curtes, precises i fredes de la seva escriptura és el que més m’ha cridat l’atenció.
    Aprofito per dir que l’altre llibre que he llegit, pura passió, tot deixant anar algunes espurnes de lirisme absents en el llibre que discutim, redunda en el mateix estil, la qual cosa em fa sospitar que estem al davant d’una de les característiques literàries de l’autora.
    Un darrer comentari és el que m’agradaria fer al voltant del paper distant, sovint ple d’indiferència i a voltes insultant, dels metges que participen en els diferents moments de l’assistència sanitària de la jove protagonista. Probablement, és el que més m’ha trasbalsat d’aquesta història, perquè sent tots fills del temps que ens toca viure (suposadament durant aquells inicis dels seixanta no existia la mateixa sensibilitat que en els moments actuals), continua cridant l’atenció que sense estar d’acord amb la interrupció de l’embaràs, els metges d’aquell context, no facilitessin cap informació útil respecte la possibilitat d’avortament.
    Ho parlem després.

    Manel Serrano

Viendo 1 entrada (de un total de 1)
  • Debes estar registrado para responder a este debate.