Lo bello y lo triste. Yasunari Kawabata

[Marta Batalla]

El títol del llibre ens mostra aquesta dualitat.

Lo bello: és la narrativa de l’escriptor, senzilla i delicada, amb unes descripcions dels paisatges de Tòquio i Kyoto , dels temples , jardins que he reviscut el viatge que vaig fer fa uns anys, també la forma d’expressar les emocions i els sentiments dels personatges.

Lo Triste: són els amors impossibles, els retrobaments forçats i aquestes relacions de gelosia, egoisme, d’odi, tan tòxiques que malauradament tenim els humans i tot això queda molt ben plasmat en la seva novel·la, això sí, amb un estil molt japonès.

M’ha sobtat que Kawanata parli tan obertament del lesbianisme, comptant que aquest llibre el va escriure el 1965 i que la cultura japonesa segueix sent tan rígida i plena de tabús. Segur que era molt avançat en aquell moment.
Aquesta va ser la seva última novel.la.

Moltes gràcies, Mariano per haver-me donat l’oportunitat de llegir un autor que probablement no hauria llegit mai.

[Autor]

Entradas