“Lo bello y lo triste”, Yasunari Kawabata

[Lluis]

Escric la crítica uns mesos després d’haver acabat el llibre i a poc a poc vaig desgranant els records. L’argument que se centra en un idil·li molt breu entre un escriptor Oki i una noia de setze anys, Otoko. La càrrega dramàtica de la novel·la és multipolar en aparèixer un embaràs no desitjat d’aquesta relació i la posterior pèrdua de la filla en néixer, un enamorament d’Otoko que no acaba de desaparèixer mai, una relació d’Otoko amb la seva mare que l’allunya de Tòquio per evitar que pugui continuar la relació i finalment la figura de l’aprenent de pintora, Keiko, un personatge tòxic que va adquirint protagonisme a mesura que es desenvolupa la història. Una noia amb una actitud egoista i perversa que manté una relació lèsbica platònica amb la seva mentora Otoko i va adquirint gelosia per l’amant definitivament absent el que acaba en un drama que pateix el fill de l’escriptor, Oki Taishiro. En primer lloc, hem de contextualitzar la novel·la en el seu temps, 1964, quan suposo que la societat japonesa era molt conservadora i les relacions extra-conjugals, el lesbianisme estaven molt censurats. De fet, a l’obra ja es critica i em crida l’atenció que les relacions amoroses a la novel·la no acaben mai de consumar-se i ho atribueixo a aquest pudor i conservadorisme de l’època. Crida l’atenció l’estoïcisme d’alguns personatges, una característica molt japonesa, com la dona d’Oki, Fumiko que accepta l’adulteri i és capaç de transcriure el text complet on el seu marit narra l’adulteri. No puc jutjar massa l’estil que segur està molt transformat per la traducció, però valoro molt aquesta mirada oriental tan sensible i tan poètica sobre la natura i l’entorn. Moltes gràcies, Mariano per poder gaudir d’aquesta literatura oriental.

• Este debate fue modificado hace 2 meses, 1 semana por Lluis.

[Autor]

Entradas