Home Page Foros Literatura LOS DIAS PERFECTOS Los Dias Perfectos

Viendo 1 entrada (de un total de 1)
  • Autor
    Entradas
  • #1395
    Manel Serrano
    Superadministrador

    LOS DIAS PERFERCTOS
    Jacobo Bergareche

    “Los días perfectos” és un magnífic llibre. He gaudit en la descoberta d’un autor nou i jove com Jacobo Bergareche, i he gaudit d’una lectura que, tot i de vegades un xic massa retòrica i reiterativa, aborda un apassionant tema al voltant del tedi, la monotonia i el desgast de les relacions.
    “Los dias perfectos”, ha estat una fantàstica proposta literària, tot i que lamento dir que va aparèixer a la meva llibreria abans del suggeriment de Cinta, me’n alegro força que la meva intuïció es correspongués amb el gust de l’amiga.
    No cal anar a buscar massa lluny per descobrir que el tema que proposa l’autor té a veure amb el desgast de les relacions amoroses fruit de la convivència, la predictibilitat i l’abandonament de recursos enfront l’absència de novetats. Dic que te a veure amb el cansament i avorriment d’aquestes relacions i, òbviament correlaciona amb l’aventura sentimental i l’adulteri.
    El tema és dels que apareixen de forma reiterada quan algú et suggereix que escriguis al voltant dels temes motors de la vida, en aquest cas la infidelitat suposadament fruit o conseqüència de l’avorriment al voltant de la vida matrimonial. En qualsevol cas, ben es cert que el tema plantejat està abordat de forma enginyosa i suggestiva a l’abordar-lo des d’un permanent joc de miralls on s’enllacen la relació entre William Faulkner i la seva secretària, i la història sorgida entre el protagonista, Luis, i Camila, la fugaç núvia mexicana. Al fons com a convidada i destinatària d’aquella traïció, Paula, la dona del protagonista.
    No puc entretenir-me en detalls, la veritat és que vaig llegir el llibre al bell mig d’altres inevitables obligacions i no ha estat fins avui que he acabat aquest breu resum. Dic això perquè ja no recordo els detalls que es succeeixen al llarg de la lectura, però dono fe de les deu o dotze frases que, des de l’al·legoria i la metàfora, l’autor, com a bon literat hispanoamericà, és capaç d’escriure en aquesta breu i quasi iniciàtica novel·la.
    Així que detalls a banda, tot esperant que els pugui recordar des de les vostres aportacions, si intentaré comentar dues qüestions que em va suggerir el text.
    El primer te a veure amb una qüestió més de tècnica i estil, la llarga carta que finalment Luis escriu a la seva dona. Quan l’estava llegint vaig pensar que aquella “bíblia” només podia ser escrita per un escriptor llatinoamericà. Allò era, a voltes, tan reiteratiu del sentit del missatge, que confesso se’m va fer una mica pesat. L’altre, i darrere, fer una breu consideració al voltant de la pulsió sexual com a motor d’infidelitats com les descrites al llibre. Dic això perquè, al meu modus de veure, és un factor, absolutament essencial, per que l’avorriment i la monotonia esdevinguin traïció.
    En parlem.
    Moltíssimes gràcies, Cinta, ha estat un plaer gaudir de la teva proposta.

Viendo 1 entrada (de un total de 1)
  • Debes estar registrado para responder a este debate.