Viendo 1 entrada (de un total de 1)
  • Autor
    Entradas
  • #1567
    Marta Batalla
    Superadministrador

    És un relat senzill i curt, que et situa en el context històric del moment (l’any-39 amb la dictadura de Salazar i nosaltres els veïns, amb la Guerra Civil Espanyola). He reviscut imatges de Lisboa que tant em van agradar quan la vaig visitar.

    D’entrada el llibre se’m va fer una mica reiteratiu amb tant Sostiene… però, per altre costat, vas coneixent aquest Pereira amb aquest caràcter dèbil, poca cosa que parla amb la fotografia de la seva esposa perquè no té gaires amics amb qui parlar.
    Descuidat, gras, que es cansa quan camina, i que sua amb excés. Cardiòpata. No l’hi agrada menjar i sempre pren el mateix: Llimonada ensucrada i Omelette.
    Sense idees polítiques. I amb temes que l’hi preocupen com la «resurrección de la carne» i la mort.
    Amant de la literatura Francesa, especialment d’escriptors catòlics.
    Periodista del diari Lisboa, arraconat a una oficina amb el seu ventilador i la portera que controla tot el que fa.
    Ha de preguntar al cambrer del Cafè Orquídia, on menja, sobre les notícies del moment.
    Així i tot, sí que sap el que es pot publicar i el que no.

    De sobte fa un gir, quan coneix a Monteiro Rossi, noi jove que podria ser el fill que no ha tingut. Acabat de llicenciar amb Filosofia i que ha fet la tesi sobre la mort, ell sí que té idees polítiques clares. El contracte per fer necrològiques anticipades d’escriptors, tot i que mai en publica cap. No obstant Monteiro i la seva promesa Marta, el fan despertar i veure la situació política actual de manera diferent.

    L’anada al Balneari i parlar amb el Dr. Cardoso també el remouen. Les xerrades sobre el superego, el jo hegemònic i la confederació de les ànimes, que per mi va ser la part més pesada, a ell l’ajuden a canviar d’actitud i posició.

    A mesura que avança el llibre vaig gaudir més i és més interessant. Veus un Pereira completament canviat.
    Al final, l’ajuda desmesurada que dona a Monteiro Rossi i el cop de valentia que té, et sorprenen. Amb la marxa a l’exili, descobreix la llibertat!.
    Fa molts anys vaig veure la pel·lícula, amb un gran paper de Marcello Mastroinianni, però realment ha valgut la pena llegir el llibre.
    Gràcies, Begoña!

Viendo 1 entrada (de un total de 1)
  • Debes estar registrado para responder a este debate.